Generalment
la planificació d’accions d’orientació solen concretar-se en el marc de l’acció
tutorial, assignant al tutor el rol d’orientador per facilitar a l’alumnat tots
aquells recursos necessaris pel seu desenvolupament en aquesta àrea.
Crec
que, si bé el departament d’orientació de cada espai és qui ha de coordinar
aquesta tasca com a unitat organitzativa bàsica, és quelcom essencial l’acció
directa del tutor/a. Aquest fet és realment positiu quan el tutor disposa de
les actituds i sabers precisos per treballar aquesta àrea, ja que a més
posseeix un bon coneixement de l’alumnat i major proximitat amb les famílies.
D’aquesta manera la confiança i la comunicació és més ràpida i més natural.
Per
aquest motiu considero que es necessari que aquests professionals dels espais
socials on no existeixi aquesta figura amb els coneixements i actituds
necessaries, rebin una formació concreta per a aquestes funcions i que puguin
comptar amb el suport de professionals especialistes. En aquest sentit caldria
preveure molts més recursos per fer efectiva aquesta possibilitat, i que
aquests es destinessin amb l’objectiu d’ implicar a moltes més persones (alumnes,
pares i mares, docents).
L’orientació
escolar s’ha d’entendre sempre sota la perspectiva d’un model facilitador on
l’orientador no ha de dirigir o aconsellar, sinó que la seva intervenció consistirà
en facilitar informació, posant en marxa estratègies eficaces de recerca,
anàlisi i valoració d’aquesta per facilitar la presa de decisions. Aquest model
encaixaria a la perfecció amb una concepció constructivista de
l’ensenyament-aprenentatge, evitant estils on només es posa èmfasi en la
transmissió d’informació.
Es
realment important que la intervenció dels espais estigui integrada en el
procés educatiu per tal de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes
des d’una perspectiva global i holística, especialment per potenciar la seva
maduresa, autonomia, autoconeixement, coneixement de l’entorn i presa de
decisions, per d’aquesta manera aconseguir un millor creixement i integració
social en el futur.
Per
tot això cal que l’organització dels propis espais tinguin que preveure una
bona coordinació de l’acció tutorial per tal que es pugui garantir la
coherència i la continuïtat al llarg de tota l’escolarització, i analitzar si
les activitats que s’han dut a terme han estat o no efectives.
Tal i
com he plasmat en algun dels mes ultims posts, la meva pràctica educativa no
serà al mateix centre de pràctiques, fet que em fa pensar en quin pla d’acció
duria a terme en el nou lloc de pràctiques.
M’agradaria
en el nou centre poder veure com funciona el departament d’orientació propi d’una
institució educativa per poder analitzar amb més detall les representacions
personals i expectatives dels agents. Això vol dir que m’agradaria poder
elaborar i actualitzar materials, continguts i recursos per poder treballar a
les sessions d’assessormaent presencials (amb families, mestres i alumnes).
Per
finalitzar m’agradaria destacar la importancia de disposar d’un psicopedagog (figura
clau) en cadascun dels centres educatius, i que aquest pugui disposar de
recursos per poder fomentar el seu treball d’una manera preventiva per millorar
la qualitat en l’ensenyament i no només davant una demanda determinada que és
com sol ocórrer. Tanmateix, essent una figura més en el dia a dia de la
institució, facilitaria qualsevol intervenció ja que diposaria d’un ampli
coneixement situacional des d’una perspectiva sistèmica.
