CONCLUSIONS FINALS I PROPOSTA

Durant el temps que he estat realitzant el treball pràctic que ha comportat tant la intervenció en el propi centre de pràctiques com la reflexió sobre aquest, puc afirmar que m’ha ajudat a assolir una visió crítica sobre la complexitat i les dificultats que te l’espai per poder col.laborar en  l’orientació escolar dels alumnes amb escoles i families.

Generalment la planificació d’accions d’orientació solen concretar-se en el marc de l’acció tutorial, assignant al tutor el rol d’orientador per facilitar a l’alumnat tots aquells recursos necessaris pel seu desenvolupament en aquesta àrea.

Crec que, si bé el departament d’orientació de cada espai és qui ha de coordinar aquesta tasca com a unitat organitzativa bàsica, és quelcom essencial l’acció directa del tutor/a. Aquest fet és realment positiu quan el tutor disposa de les actituds i sabers precisos per treballar aquesta àrea, ja que a més posseeix un bon coneixement de l’alumnat i major proximitat amb les famílies. D’aquesta manera la confiança i la comunicació és més ràpida i més natural.

Per aquest motiu considero que es necessari que aquests professionals dels espais socials on no existeixi aquesta figura amb els coneixements i actituds necessaries, rebin una formació concreta per a aquestes funcions i que puguin comptar amb el suport de professionals especialistes. En aquest sentit caldria preveure molts més recursos per fer efectiva aquesta possibilitat, i que aquests es destinessin amb l’objectiu d’ implicar a moltes més persones (alumnes, pares i mares, docents).

L’orientació escolar s’ha d’entendre sempre sota la perspectiva d’un model facilitador on l’orientador no ha de dirigir o aconsellar, sinó que la seva intervenció consistirà en facilitar informació, posant en marxa estratègies eficaces de recerca, anàlisi i valoració d’aquesta per facilitar la presa de decisions. Aquest model encaixaria a la perfecció amb una concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, evitant estils on només es posa èmfasi en la transmissió d’informació.

Es realment important que la intervenció dels espais estigui integrada en el procés educatiu per tal de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes des d’una perspectiva global i holística, especialment per potenciar la seva maduresa, autonomia, autoconeixement, coneixement de l’entorn i presa de decisions, per d’aquesta manera aconseguir un millor creixement i integració social en el futur.

Per tot això cal que l’organització dels propis espais tinguin que preveure una bona coordinació de l’acció tutorial per tal que es pugui garantir la coherència i la continuïtat al llarg de tota l’escolarització, i analitzar si les activitats que s’han dut a terme han estat o no efectives.

Tal i com he plasmat en algun dels mes ultims posts, la meva pràctica educativa no serà al mateix centre de pràctiques, fet que em fa pensar en quin pla d’acció duria a terme en el nou lloc de pràctiques.

M’agradaria en el nou centre poder veure com funciona el departament d’orientació propi d’una institució educativa per poder analitzar amb més detall les representacions personals i expectatives dels agents. Això vol dir que m’agradaria poder elaborar i actualitzar materials, continguts i recursos per poder treballar a les sessions d’assessormaent presencials (amb families, mestres i alumnes).

Per finalitzar m’agradaria destacar la importancia de disposar d’un psicopedagog (figura clau) en cadascun dels centres educatius, i que aquest pugui disposar de recursos per poder fomentar el seu treball d’una manera preventiva per millorar la qualitat en l’ensenyament i no només davant una demanda determinada que és com sol ocórrer. Tanmateix, essent una figura més en el dia a dia de la institució, facilitaria qualsevol intervenció ja que diposaria d’un ampli coneixement situacional des d’una perspectiva sistèmica.